PER QUÈ ELS CLUBS ORGANITZADORS EXIGEIXEN QUE ELS PARTICIPANTS ESTIGUIN ASSEGURATS AMB UNA ASSEGURANÇA MÍNIMA QUE NOMÉS OFEREIX LA FEDERACIÓ AÈRIA CATALANA?
Aquest document pretén aclarir les raons per les quals, en les activitats dels clubs federats, es demana estar federats i assegurats amb unes cobertures molt concretes.
Primer de tot cal aclarir que, per practicar qualsevol esport a l’aire lliure i a títol individual (que no sigui cap activitat organitzada per cap entitat o empresa) no és necessari cap mena d’assegurança obligatòria. A pregunta feta a la Generalitat per aclarir la qüestió, la seva resposta va ser la recomanació de tenir una assegurança de responsabilitat civil (RC), però en cap cas és obligatòria. De fet l’article 151.6 del Decret 58/2010 diu:
Resten exclosos d’acreditar la llicència esportiva els practicants per compte propi d’activitat física de forma no organitzada.
Què passa quan vols participar en un esdeveniment (competició o no competitiu) d’un club.
Aquí la cosa canvia molt.
La normativa que regula la cobertura dels riscos en l’organització de qualsevol activitat física i esportiva de les entitats esportives de Catalunya, és el Decret 58/2010, de 4 de maig.
En aquest enllaç teniu els articles on es fa esment de l’assegurança, però us demano que pareu atenció a l’article 152.2, on diu que si la persona accidentada no té una assegurança amb les cobertures mínimes, l’entitat organitzadora (el club, és a dir, la junta del club) es farà càrrec de les despeses. Un club no és una societat limitada, i són els membres de la junta que respondrien amb el seu patrimoni. Aquí teniu la clau, aquesta és la raó per la qual els clubs demanen o han de demanar que tots els participants estiguin assegurats.
També veureu que ens obliguen als clubs a exigir la llicència esportiva (Article 149.3) i a admetre a participants amb una assegurança igual o superior a l’assegurança mínima (Article 152.4). Aquí és on hi ha la “trampa”: l’assegurança mínima que es demana en el Real Decreto 849/1993, de 4 de juny, demana unes prestacions que cap assegurança vol assumir. La més difícil d’igualar per cap companyia és la que demana en el punt quart:
- ASSISTÈNCIA SANITÀRIA:
A conseqüència d’accident esportiu amb les següents condicions:
- Assistència medicoquirúrgica, farmacèutica (en règim hospitalari), en accidents ocorreguts en territori nacional, durant un període de 18 mesos i en quantia: IL·LIMITADA
- Els tractaments de rehabilitació necessaris a conseqüència d’un accident obert en la pòlissa, durant un període de divuit mesos a partir de la data d’ocurrència l’accident, i en quantia: IL·LIMITADA
Com podeu imaginar, el cost mèdic d’una lesió important on hi hagi diverses operacions, hospitalització i rehabilitació, no està cobert per cap altra assegurança (la francesa de muntanya de l’any 2024 tenia una cobertura de medicalització de 3000 euros aproximadament). Les cobertures mínimes les teniu en aquest enllaç actualitzades a euros.
S’agrairia compressió per aquestes circumstàncies que obliguen a fer complir una norma que no es té perquè compartir. Els organitzadors fan una feina per la qual no demanen res i estan contents si l’esdeveniment surt bé i la gent ho gaudeix. El que no sembla just demanar és que assumeixin uns riscos que, encara que no siguin altament probables, sí que podrien causar uns perjudicis molt greus.
Esperem que amb aquesta exposició quedi clar que no és la federació ni els clubs els que volen que això sigui així, però sí que han d’assumir el compliment de la norma.
Salut, bons i segurs vols.